Dones Rapades al Franquisme

CONTEXT HISTÒRIC: Durant la Guerra Civil, la repressió de la població va anar convertint-se en la nota dominant i constant de l'avanç de l'exèrcit revoltat. Segons avançaven les tropes franquistes i «alliberaven» pobles i ciutats, s'instal·lava en estos una particular forma repressora que afectava homes i dones —rojos tots, o suposadament rojos— de diferent manera. Mentre ells, els homes republicans, havien caigut en el front, eren executats o fugien (a alguns «els tiraven» a la muntanya) davant l'arribada imminent dels militars revoltats, elles es quedaven als pobles, a càrrec de les seues famílies, en la més absoluta misèria i sentint-se perseguides.

L'acte de despullar a les dones i les xiquetes d'una de les principals marques de gènere, el pèl, venia acompanyat de tot un ritual públic d'humiliació. Quan eren detingudes se'ls obligava a beure Ricí, un poderós laxant que provocava diarrees, i li les passejava pels carrers perquè defecaren mentre caminaven. A vegades, li les acompanyava de la banda del poble, o eren obligades a cantar elles mateixes. Mentrestant, patien insults i a voltes apedregades i altres agressions per part dels seus veïns i veïnes. Es tractava d'un càstig exemplar per a les dones que segons els vencedors s'havien eixit del seu paper "natural" en haver exercit una política activa en el bàndol dels republicans. La humiliació com a correctiu social.

Al museu del MuVIM s'ha creat una exposició relacionada amb esta temàtica. 

«Jo sóc. Memòria de les rapades» és un homenatge creat per les artistes bessones Mónica i Gema del Rey Jordà. Tanmateix, l'exposició no perseguix tindre un significat històric, que d'altra banda cal saber, sinó curar-lo des del present, generant un corrent col·lectiu d'energia que rescate la força i el valor de «les rapades», perquè elles ens servisquen d'exemple en la lluita contra la violència que patim les dones dia a dia arreu del món. 

Esta exposició s'ha fet possible gracies a una performance que feren les germanes a Sagunt, amb intenció de representar este fet històric: les germanes es van rapar el cabell l'una a l'altra i van fer el "paseíllo" al qual se sotmetia les rapades, encarnant en els seus cossos la memòria i la dignitat d'aquelles dones. Demanaren a la població que donaren flocs de cabell, que simbòlicament recomponien la cabellera col·lectiva destruïda, i proposaven una restitució curativa. Amb totes estes donacions s'ha concebut una de les peces més impactants de la mostra: la quilomètrica columna de cabell que penja des de la balconada del pis de dalt del museu i penja fins a l'entrada.

Dins d'esta exposició també es poden trobar fotografies de la performance on es veuen a les germanes rapant-se el pèl, l'emoció a la cara dels i les espectadores, el passeig que feren agranant el carrer, etc.

Al centre es troba una taula amb: una llibreta en blanc on deixen espai perquè les persones visitants puguen escriure, si en saben, l'història d'alguna dona rapada. També hi ha una jarra on dins sona els testimonis de vàries dones testimonis d'este fet, un llibre amb fotografies d'algunes de "les rapades", altre on hi ha fragments de relats o llibres que parlen sobre el tema, etc.
Continuant amb l'exposició, hi ha un vídeo, d'una durada d'uns 30 minuts que es repetix, de la performance sencera, el passeig netejant i les reaccions de la gent que hi estava.

Trobem penjats alguns quadres amb imatges i textos representatius d'algunes de les raons per les quals rapaven a les dones. Algunes d'elles eren:

• Per disfressar-se de la república: Lola es va passejar per Sagunt amb la bandera republicana com a vestit.
• Per anar a un míting: Teopista es manifestava partidària públicament de la implantació de les teories comunistes criminals i concorria a tots els actes que donaren suport a estes teories comunistes.
• Per prendre el Sol: Natividad i la seua amiga foren detingudes les "La Moral" (policia especial que patrullava platges, piscines i marges de rius per salvaguardar els valors nacionals i la "decència").
• Per apendre: Pilar era companya d'un anarquista, als dos els empresonaren.
• Per donar de beure: Maria Luisa i Candida donaren de beure a dos republicans que van aparèixer per sa casa. 
• Per fer política: Feli va participar en la constitució de "las Juventudes Socialistas del Port" (de Sagunt).

... Entre molts d'altres motius pels quals rapaven a dones...

En aquestes fotografies de les germanes rapades, podiem veure darrere un espill on es reflexaven cares de algunes de "les rapades". 

 

Per finalitzar l'exposició trobàvem una trena tallada a Mariana Torres Esquer, conservada pel seu nét.
                       

Esta exposició m'ha encantat, ja que jo no coneixia aquest fet històric i m'hi ha permés conéixer'l des de zero però de manera molt profunda. M'ha encantat des d'on naix la iniciativa i com s'ha creat la idea de l'exposició, ja que té una part d'animació sociocultural, gràcies al fet que té una gran part participativa i de moviment social.