ANIMA'T blog

El passat dissabte 14 d’abril, vam vistitar el meu grup de treball i jo, el programa de Ràdio Klara “Café con vistas”. Estem treballant amb un projecte, que anem a dur a cap el pròxim dia 24 d’abril, en l’Espai Sankofa de València.  El nostre projecte, es basa en a partir de la col.laboració d’Ela Vin, una cantant i les seues lletres, hem plantejat a unes 4 fotògrafes amateurs, que interpreten y reflecteixen alló que senten o que els plasmen les lletres de les cançons, d’aquesta cantant. Algunes de les fotògrafes, que són amigues de les meues companyes d’equip, están estudiant fotografía i disseny audiovidual, però altres, son fotògrafes com a un hobby que les plena i agrada. Volem organitzar una exposició, amb 6 fotografies de cadascuna de les 4 fotògrafes, i també al mateix temps de l’exposició, hem plantejat a la cantant Ela Vin, que faça un concert amb les seues cançons, que han sigut interpretades i reflectides per les fotògrafes a les fotos exposades. El nom de l'exposició i

CONTEXT HISTÒRIC: Durant la Guerra Civil, la repressió de la població va anar convertint-se en la nota dominant i constant de l'avanç de l'exèrcit revoltat. Segons avançaven les tropes franquistes i «alliberaven» pobles i ciutats, s'instal·lava en estos una particular forma repressora que afectava homes i dones —rojos tots, o suposadament rojos— de diferent manera. Mentre ells, els homes republicans, havien caigut en el front, eren executats o fugien (a alguns «els tiraven» a la muntanya) davant l'arribada imminent dels militars revoltats, elles es quedaven als pobles, a càrrec de les seues famílies, en la més absoluta misèria i sentint-se perseguides. L'acte de despullar a les dones i les xiquetes d'una de les principals marques de gènere, el pèl, venia acompanyat de tot un ritual públic d'humiliació. Quan eren detingudes se'ls obligava a beure Ricí, un poderós laxant que provocava diarrees, i li les passejava pels carrers perquè defecaren m

El dia 23 de març, vam acudir al saló d'actes de l'institut, per fer una recollida i ordenar, una gran quantitat de roba, que molts alumnes i professors del centre van voler cedir a la causa. Hi havien moltes bosses de roba i complements, i ens vàrem dividir per grups, i cadascú s'encarregava de classificar un tipus de roba diferent.   Uns s'encarregaven de la roba de xiquets, altres de dona, uns altres les d'home... Després tota aquesta roba, anava dividida i empaquetada en caixes diferents i amb el nom del tipus de roba que es tracta. En definitiva, hem realitzat entre tots i totes, un bon treball de solidatitat i unió, per a donar la nostra roba que no voliem, a altres persones que si que la necessitaven, con són les persones refugiades de Síria.

El passat 8 de Març, dia de la dona treballadora, s'organitzà una vaga general de dones. L'objectiu d'esta era fer notar que si nosaltres parem, s'atura el món. Nosaltres som la gran part d'este món, treballem a molts llocs amb càrrecs molt importants, molts dels quals no estan reconeguts. S'organitzaren diverses activitats al llarg del dia. Una d'elles era una concentració de dones al rectorat de la universitat. Dins d'este, feren una performance anomenada "18 cèntims" que consistia en el següent: Treien a unes huit dones voluntàries, que seien a terra i jugaven al típic joc de la botella. Quan la botella et senyalava, la coordinadora de l'activitat mirava l'etiquetatge d'alguna de les teues peces de roba. Si la peça de roba pertany a un llistat de països on les dones són explotades dins les indústries tèxtils, es lleven la peça de roba. Sabem que les fàbriques del "primer món" s'aprofiten de la prec

     La pel·lícula de NOVEMBRE tracta sobre un grup de joves que es dediquen a la faràndula i formen un grup independent de teatre que es dedica a realitzar interpretacions pels carrers. Alfredo, el protagonista, decidix crear "un art més lliure, fet amb el cor, capaç de fer que la gent se senta viva". El seu concepte del teatre va més enllà de l'escenari, es trasllada al carrer, cara a cara amb el públic esperant que este s'implique, provocant-ho si és necessari. Les seues actuacions carregades de denúncia social, sense límits ni censures, porten a posar en alerta a les forces de l'ordre públic... Tant que, alguna de les actuacions és parada per la policia, qui els reten els objectes utilitzats per a esta, i els arresta per agafar-los les dades. A l'aire lliure, en qualsevol plaça de la ciutat, en un parc o en la majoria de carrers comercials de la ciutat, Alfredo i la seua tropa "novembre" comencen l'espectacle: dimonis per provoc

El passat dia 27 de febrer, tots els companys i companyes vam  assistir al MUVIM, on estava organitzada per l'EMT, "la valencianada", una gran activitat pensada per aproximadament 1000 alumnes de molts instituts diferents, de la provincia de València. Aquesta activitat consistia en utilitzar una sèrie de targetes, on possava tot tipus d'informació sobre llocs embrèmatics i monuments de la ciutat de València. En cada una de les targetes, hi possava tota la informació necessària per arribar als llocs. El contingut era la direcció, la ubicació, una fotografia i un codi QR.  Després vàrem possar-nos per grups de 4 persones, i en professor ens va repartir unes 5 targetes a cada grup i també un bonobús, facilitat per l'EMT València. Una vegada fets els grups, cadascún es va dirigir als seus llocs o monuments acordats. Cada vegada que un grup arrivaba a un lloc, havia de fer-se una foto i pujar-la a la xarxa social Instagram. També havia de possar una sèrie de hasta