Parlem de poesia
PARLEM DE POESIA
Aquesta setmana, hem realitzat una sessió de teatre, basada en la poesia.
El professor, ha anat possant folls al terra, on hi havíen escrites una sèrie de poesies. Després cada persona anava caminant al voltant d´elles i escollia una d´aquestes i anava llegint-la en veu baixeta mentre caminava per l´aula.
Una vegada realitzat aquest exercici, possàrem set cadires en cercle, enmig de l´aula, on s´han assegut set companys. Després, darrere d´aquests companys asseguts, s´han col.locat la resta, un per cada cadira.
A continuació, les persones assegudes, havien de tancar els ulls i escoltàven a la persona que hi tenien darrere, com recitava, en veu baixa, un poema.
Cada vegada que s´acabava de recitar, tenien que passar a dir-la a un altra persona i així continuament fins contar-les a tots els companys asseguts en cercle a les cadires.
Després, l´exercici anava a la invèrsa, i els que estàven asseguts, recitàven el seu poema als altres.
Aquest exercici de poesia m´ha agradat molt, perque el simple fet de recitar el poema a una persona que t´escolta amb els ulls tancats i vore la seua expresió o les emocions que pot percebre quan estàs recitanli-la, és molt bonic.
Igualment passa quan la persona que està asseguda a la cadira, amb els ulls tancats, quan una persona s´acosta a tu, en un principi, no saps qui es fins que no comença a recitar la poesia i poder apreciar el tó de veu, les expressions o la manera de parlar del company o companya, ha sigut un moment molt especial, en què interioritzes molt bé el significat del poema i amb els ulls tancats, et concentres i ho aprècies millor.
Al finalitzar la sessió, ens hem possat tots els companys en cercle i hem recitat cadascú la seua poesía, mentre que els demès estàven amb els ulls tancats.
Finalment hem compartit tot allò que hem sentit al realitzar aquesta dinàmica.
El següent poema, és el que he escollit per recitar als companys.
Un home reparteix...
Joan Brossa. Poemes entre el zero i la terra, 1951 (Antologia de poemes de revolta, 1943-1978. Edicions 62, 1979)
Aquesta setmana, hem realitzat una sessió de teatre, basada en la poesia.
El professor, ha anat possant folls al terra, on hi havíen escrites una sèrie de poesies. Després cada persona anava caminant al voltant d´elles i escollia una d´aquestes i anava llegint-la en veu baixeta mentre caminava per l´aula.
Una vegada realitzat aquest exercici, possàrem set cadires en cercle, enmig de l´aula, on s´han assegut set companys. Després, darrere d´aquests companys asseguts, s´han col.locat la resta, un per cada cadira.
A continuació, les persones assegudes, havien de tancar els ulls i escoltàven a la persona que hi tenien darrere, com recitava, en veu baixa, un poema.
Cada vegada que s´acabava de recitar, tenien que passar a dir-la a un altra persona i així continuament fins contar-les a tots els companys asseguts en cercle a les cadires.
Després, l´exercici anava a la invèrsa, i els que estàven asseguts, recitàven el seu poema als altres.
Aquest exercici de poesia m´ha agradat molt, perque el simple fet de recitar el poema a una persona que t´escolta amb els ulls tancats i vore la seua expresió o les emocions que pot percebre quan estàs recitanli-la, és molt bonic.
Igualment passa quan la persona que està asseguda a la cadira, amb els ulls tancats, quan una persona s´acosta a tu, en un principi, no saps qui es fins que no comença a recitar la poesia i poder apreciar el tó de veu, les expressions o la manera de parlar del company o companya, ha sigut un moment molt especial, en què interioritzes molt bé el significat del poema i amb els ulls tancats, et concentres i ho aprècies millor.
Al finalitzar la sessió, ens hem possat tots els companys en cercle i hem recitat cadascú la seua poesía, mentre que els demès estàven amb els ulls tancats.
Finalment hem compartit tot allò que hem sentit al realitzar aquesta dinàmica.
El següent poema, és el que he escollit per recitar als companys.
Un home reparteix...
Joan Brossa. Poemes entre el zero i la terra, 1951 (Antologia de poemes de revolta, 1943-1978. Edicions 62, 1979)
La plaça, tant pels edificis com
per l'animació que hi donen els veïns,
és un dels centres de la ciutat.Un home reparteix fulls clandestins.
Al Parc hi ha una Muntanya suïssa,
un Laberint, un Pavelló xinès i un Temple grec.
Un home reparteix fulls clandestins.
El carrer és tortuós i estret;
té un teatre, dos cabarets i trenta cafès.
Un home reparteix fulls clandestins.
Aquest edifici està destinat
a les oficines de la fàbrica
amb magatzem i taller.
Un home reparteix fulls clandestins.
Hi ha obrers i estudiants tancats
i abandonats en un calabós.
Un home reparteix fulls clandestins.
Per a anar a veure els Ministres, Caps
d'Administració i persones de categoria i distinció
cal demanar-los per escrit una audiència.
Un home reparteix fulls clandestins.
L'església, malgrat no tenir torre
sobresurt dels edificis del carrer.
Un home reparteix fulls clandestins.
Entren els criats per anunciar
que el banquet està servit.
Un home reparteix fulls clandestins.
Gent sense casa ni sabates
viuen en coves, als suburbis.
Un home reparteix fulls clandestins.
En una comissaria un senyor amb
abric i barret denuncia que
un home reparteix fulls clandestins.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada