PRIMERA CLASSE DE TEATRE!!!

Esta primera classe de teatre, ha sigut molt intenssa:

La setmana passada vaig fer tard a l'hora de teatre i el vaig perdre la primera secció de teatre. Em va fer moltíssima pena no estar.😢


- Aquesta setmana el teatre em va encantar:
  •  Vam fer un exercici de caminar, sense ser conscients de les altres persones, sense interactuar, sense xocar.
  •  En un altre havíem de caminar al ritme de la música que ell va ficar. La música anava pujant d'intensitat i nosaltres caminàvem més de pressa.
  •  Vam fer un on ell ens deia, de l'1 al 10, a quina intensitat havíem de caminar.
  •  Vam fer un exercici que simulava un espill: teníem a Lidia enfront i, al ritme de la música, havia d'imitar-me. Després canviaven els papers i jo havia d'imitar-la a ella.
  • Em va encantar l'activitat perquè es notava molta energia a l'hora de fer els moviments i la sincronització que portàvem. Em va transmetre molta pau i bon rollo.
  •  Un dels altres exercicis que vam fer era "la càmera". Consistia en què jo guiava a Joserra, que anava amb els ulls tancats, a tres coses que m'havien agradat i ell feia una fotografia mental. Jo el vaig portar a la camisa de Carles (ens cuidarem unes a altres), a la finestra on hi havia un arbre, i a una foto de la classe en general.
  • Després ell havia de guiar-me a fer tres fotos de coses que no li agradaven de la classe. Van ser les cortines negres, un conjunt d'endolls i la paperera.
  • Finalment havíem de representar, per grups, allò que ens hi havia transmet. Van eixir coses molt boniques.
  •  Vam fer una altra que consistia en representar un sentiment abstracte. Una persona el deia i anava eixint gent a representar, en una estàtua, el que això significava per a ells. Finalment quedava una estàtua representativa del sentiment exposat. Va ser moooolt bonic el que va eixir d'això.
  •  Finalment, la cosa que més em va emocionar, va ser una activitat que consistia en no fer res, en recordar. Recordar les coses boniques que ens havien passat al llarg del matí. Al principi, quan Carles explicava l'activitat, no em venia res al cap, havia sigut un matí com un altre qualsevol. Però vaig començar a recordar: aquell gosset que em va saludar amb tant d'entusiasme, aquelles rialles i bromes a l'autobús, els somriures dels companys a la cafeteria... i em vaig emocionar molt.
  • Vam ser uns quants els que plorarem a l'activitat. Va ser molt emocionant i molt bonic. Hi havia mooolta energia.


AQUESTA ÉS LA NOSTRA REPRESENTACIÓ DE "LA DEIXADESSA" DE LES FOTOGRAFIES MENTALS:


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Valencia Capital Animal

Carnestoltes TASOQUER

La llengua i la política cultural